LES NOSTRES RUTINES
Famílies, amb aquesta entrada vos volem mostrar quines són les rutines que seguim a l'escola perquè hi dedicam molta estona i esforç. Aquestes funcionen de "rellotge vivent" i la seva successió ens ajuden a situar-nos en el temps. Per altra banda, el fet que es vagin repetint, dia rere dia, i de la mateixa manera, ens aporta seguretat. També el seu treball fa que augmentem la nostra autonomia i de passada s'incrementi la nostra autoestima. Per tant són un recurs molt valuós.
De bon matí ens asseim totes i tots a l'estora i cantam la cançó del "bon dia" per trobar-nos i saludar-nos de bon matí. Ara amb el plafó que tenim podem mirar qui ha vengut a l'escola, contar quants de nins i/o nines falten i saber quin dia de la setmana és i, per tant, quines activitats ens esperen.
En el nostre plafó hi ha un espai dedicat als aniversaris i amb motiu de l'aniversari de na Marta, vàrem introduir aquest material. És un material que a més ens permet treballar els números significatius per a nosaltres: ara mateix el 2 i el 3. Cadascú va col·locar la seva fotografia en el plafó corresponent, segons tenguéssim 2 o 3 anys.
A mig matí arriba l'hora d'anar a fer "pipís" i rentar-nos les mans. No és una cosa tan senzilla com pareix, ja que hem d'esperar pacientment el nostre torn, posar-nos el sabó i vigilar-ne la quantitat, fregar-nos bé les mans i passar-les bé d'aigua i finalment eixugar-les ben eixutes. Tot un aprenentatge amb el qual hi estam fent feina.
Quan tenim les mans ben netes és l'hora d'anar a cercar el berenar, treure'l de la bosseta, preparar l'espai amb el torcaboques i obrir la carmanyola. Durant aquest moment hem de procurar estar ben asseguts i tranquils. Una vegada hem acabat és l'hora de recollir i replegar-ho tot. Aquesta darrera passa encara ens costa una mica, a vegades perquè la bosseta ens ho posa difícil i la carmanyola no hi vol entrar, o bé la carmanyola no es vol tancar, i d'altres perquè la juguera ens pot i se'ns oblida arraconar. Però... a poc a poc.
Després de berenar és l'hora de sortir al pati. Per pujar-hi hem de trobar un company, donar-li la mà i caminar a poc a poc i tranquil·lament.
Quan s'acaba el pati és el moment de descansar una mica. Alguns volem fer-ho a l'estora i d'altres asseguts a les cadires, cadascú tria el que li ve més de gust. Tancam les finestres, repartim els coixins mentre sona una música relaxant i feim un massatge.
Al final de la jornada feim la darrera rotlada del dia i cantam una cançó tots plegats: de dilluns a dijous la de "para-pa-pa" i els divendres "la palmera". D'aquesta manera indicam que l'estada a l'escola ha acabat.
Per altre costat també dedicam petites estones a treballar, en petit grup, la nostra autonomia. Concretament ara ens dedicam a posar-nos i llevar-nos la bata i les sabates i a embotonar-nos i desembotonar-nos la bata (així posam forts els dits). Són moments de molta concentració i dedicació i quan ho aconseguim ens omplen de felicitat i satisfacció.
També ara, cadascú té la seva palangana on, de manera autònoma, hi deixa les seves produccions. El primer dia totes i tots vàrem escollir-ne una, la que més ens va agradar i hi vàrem aferrar el nostre nom.
Vos animam que des de casa continueu treballant l'autonomia: pelar les fruites, embotonar, posar-nos les sabates, vestir-nos i desvestir-nos, fer-nos càrrec de les nostres coses, posar-nos els calcetins... Basta dedicar-hi petites estones, però aquestes estones ens fen créixer i creure en les nostres capacitats.
Per acabar amb aquesta entrada volem convidar-vos a visitar el blog general d'educació infantil. En ell hi podreu veure les fotografies del "contacontes amb ioga" i de la bunyolada. L'adreça és:
Esperem que vos agradi.
Fins la setmana que ve!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada